El Drac Coix
Comunitat de jocs de taula, rol i videojocs a Mallorca. Coneix la nostra història i els nostres manaments, i escriu-nos per seure a jugar.
La història del Drac
Per contar la història del Drac, hem de tornar enrere en el temps, fins i tot abans que ni tan sols tengués nom.
El meu nom és Malkev i, devers el 2016 anno Domini, vaig fundar un petit grup d'aficionats als jocs de taula anomenat Jugones Mallorca, un nom humil que donava el que prometia, Jugones a Mallorca. Amb el pas dels anys, aquell grup creixeria, canviaria i acabaria convertint-se en allò que avui coneixem com El Drac Coix.
En aquell temps jo era un al·lot errant, repatriat de terres llunyanes, i mirava de conèixer gent amb qui gaudir d'unes quantes partides. Vaig participar en algunes trobades que, per desgràcia, només fregaven els jocs de passada i rara vegada es repetien amb assiduïtat.
Un dia vaig demanar per què no s'organitzaven més partides, i la resposta va ser tallant, però reveladora:
«I per què no les organitzes tu?»
De vegades un només necessita les preguntes adequades, i aquesta era una d'aquelles preguntes. Això vaig fer.
Amb una taula, moltes ganes de jugar i sense saber gaire fins on arribaria tot allò, va començar una història que ja dura una dècada.
Alea iacta est. La sort està tirada. Aquell va ser el lema.
Ens vàrem posar en camí sense saber gaire què hi hauria a l'altra banda i des d'aleshores han passat pel grup més de mig miler de persones. Algunes hi varen ser només unes quantes partides, d'altres fa anys que formen part d'aquesta petita comunitat i s'han convertit en persones properes. Gent que va arribar, gent que se'n va anar, amistats que varen néixer al voltant d'una taula i centenars de jugadors més que, esper, encara han d'arribar.
En deu anys hi ha hagut partides millors i pitjors, alts i baixos, llums i ombres, èpoques en què amb prou feines cabíem al voltant de les taules i ens vèiem unes quantes vegades a la setmana i d'altres molt més tranquil·les, i fins i tot moments en què pensava que tot s'acabaria. Hem canviat de llocs, de noms i de maneres d'organitzar-nos, s'han escrit regles, manaments, hi ha hagut discussions. El Drac va anar naixent i creixent a força de dificultats, derrotes i victòries.
CLAUDUS SED INVICTUS. Coix, però invicte.
Seguim aquí. Deu anys després d'aquella primera taula, el Drac continua obrint les ales.
La missió del Drac
Ha plogut molt des del 2016, moltes coses són diferents, però dins el Drac hi ha una cosa, un bri d'una força inquebrantable que es nega a desaparèixer i que es mantendrà encesa fins al darrer segon de la seva existència. El seu propòsit:
Ningú que vulgui jugar es queda sense jugar.
No importa que mai no hagi obert un manual o que el pugui explicar amb memòria eidètica. Tant és si cerca jocs de taula, rol o videojocs. Tant és si ve tot sol, si no coneix ningú o si encara no sap ni tan sols a què vol jugar.
Si vol jugar, el Drac l'ajudarà a trobar el seu lloc.
Perquè per a nosaltres jugar mai no ha consistit únicament a posar un joc damunt una taula. Consisteix a crear el lloc al seu voltant.
Un lloc on puguis arribar sense conèixer ningú. On puguis aprendre sense sentir que ja hauries de saber com es juga. On puguis ensenyar aquell joc que t'apassiona. Un lloc on trobar-te amb persones que potser mai no hauries conegut d'una altra manera i on et sentis acollit.
I ara que ja ho hem aconseguit, cal anar una mica més enfora. Una nova missió.
L'associació El Drac Coix comença una nova etapa col·laborant amb els ajuntaments de Mallorca perquè jugar sigui una cosa a l'abast de tothom. Volem treballar perquè les persones amb discapacitats o necessitats especials també trobin una taula, puguin descobrir jocs i formar part de la comunitat.
I no hem d'oblidar el que, per desgràcia, és l'etern oblidat, el mallorquí, o, en realitat, qualsevol altre grupuscle idiomàtic de l'illa que no trobi un racó on expressar-se en la seva llengua materna i ho vulgui fer. Ells també mereixen el seu espai.
Perquè, després de tots aquests anys, hem après una cosa extremadament important:
Una partida poques vegades comença quan s'obre una capsa o es reparteixen les cartes; comença quan unes quantes persones troben una taula on sentir-se benvingudes. Volem seguir reunint al voltant d'una mateixa taula persones diferents, amb experiències diferents i maneres diverses de gaudir d'aquesta afició.
I mentre quedi una sola persona cercant taula a l'illa, el Drac continuarà obrint les ales.